Augment significatiu dels retorns cap a Catalunya.Tres de cada quatre noves inscripcions consulars a 2024 corresponen a nascuts fora de l’Estat espanyol per efecte de les diverses lleis de nacionalitat.

El 19 de març, l’INE (Instituto Nacional de Estadística), ha publicat les dades del ‘Padrón de Españoles Residentes en el Extranjero’ (PERE) tancades a dia 1er de gener de 2025. Aquestes dades de l’INE s’elaboren sobre la base dels registres consulars i inclouen la població inscrita per votar [els que formen part del CERA (Cens Electoral de Residents Absents)] i els menors de 18 anys.Segons les dades de l’INE, un total de 406.679 catalans estan inscrits als consolats espanyols d’arreu del món (un augment de 20.193 en un any, el 5,2%) mentre que  la xifra d’espanyols inscrits s’eleva a 3.045.966 (un augment de 137.317 residents exteriors en un any, el 4,7%). Aquestes xifres no inclouen les persones que han adoptat la nacionalitat del país d’acollida (de les quals no es difonen dades oficials) ni les segones o terceres generacions catalanes que han adoptat, normalment, la nacionalitat del país d’acollida.L’any 2024 s’ha caracteritzat, en el cas català, per una continuïtat en el creixement de la població resident a l’exterior amb un augment del +5,2% que és idèntic al de l’any 2023 i superior al de l’any 2022 que va ser del +2,9%.Les altes consulars han estat 33.757 a 2024 però les 13.564 baixes consulars en el mateix període han deixat el saldo final d’inscripcions consulars en un augment de 20.193 persones.

• La població catalana resident a l’exterior i inscrita a consolats continua mostrant una tendència continuada a l’augment.
• L’emigració continua essent una solució a les dificultats econòmiques i laborals de moltes persones.
• El volum de sortides de catalans cap a l’estranger es manté encara en valors significatius.
• Els retorns des de l’estranger cap a Catalunya, que eren un fenomen poc significatiu en anys anteriors, mostren cada cop uns valors més a l’alça.
• Una part important de les noves inscripcions consulars provenen de naixements als països de residència i d’un ús molt intens de les possibilitats de recuperació de la nacionalitat espanyola (lleis memòria històrica i memòria democràtica, etc.).
• Això significa que, al menys en el curt termini, els augments de participació electoral derivats de la supressió del ‘voto rogado’ no arriben a compensar l’alt creixement del cens i no es reflecteixen en augments significatius dels percentatges de participació electoral.

L’augment de residents catalans és general a gairebé totes les demarcacions consulars de tots els països.Descarregueu-vos el comunicat complet de la FIEC en PDF.