L’associació 24 août 1944 presenta : dimecres 1 de febrer 2023 de 19h a 22h00 la pel·lícula “Les guerilleros du Vall d’Aran” de Jorge Amat (107’/ 2015).
La invasió de la Vall d’Aran, coneguda amb el nom codi Operación Reconquista d’Espanya (Operació Reconquesta d’Espanya) després de l’alliberament de la regió de Tolosa (20-25 d’agost de 1944), els guerrillers espanyols, dispersos en les diverses formacions de maquis del sud-oest de França, es retroben al llarg de la frontera dels Pirineus, per la Unió Nacional Espanyola, òrgan de reclutament i de pressió sobre els exiliats espanyols.
A principis d’octubre de 1944, 7.500 d’aquests maquis entraran en territori espanyol, a la Vall d’Aran.Es tracta d’un fracàs anunciat, que causa moltes morts i deixa un sentiment d’abandó i de traïció.
Aquesta pel·lícula descriu l’última temptativa d’aquests republicans espanyols d’enderrocar el règim de Franco, frontalment per les armes.
La projecció seguirà amb un debat amb el director Jorge Amat
El dimecres 1 de febrer a les 19h Paris’Anim ; Centre Place des Festes 2/4 rue des Lilas 75019 Paris
Entrada gratuita
*********
L’association 24 août 1944 présente : Mercredi 1er février 2023, de 19h à 22h00
Les guerilleros du val D’Aran de Jorge Amat (107’/ 2015)
L’invasion du Val d’Aran, connue sous le nom de code Operación Reconquista de España(« Opération Reconquête de l’Espagne »)
Après la libération de la région de Toulouse (20-25 août 1944), les guérilleros espagnols, dispersés dans les diverses formations de maquisards du Sud-Ouest de la France, sont rassemblés le long de la frontière des Pyrénées, par la UNE (Unión Nacional Española), organe de recrutement et de pression sur les exilés espagnols.
Début octobre 1944, 7 500 d’entre eux pénétreront en territoire espagnol, au Val d’Aran (haute vallée de la Garonne).C’est un échec annoncé, qui fait beaucoup de morts et laisse un sentiment d’abandon et de trahison.
Ce film retrace la dernière tentative de ces Républicains espagnols de renverser le régime de Franco, frontalement par les armes.
La projection sera suivie d’un débat avec le réalisateur Jorge Amat
Le mercredi 1er février à 19h. Paris’Anim ; Centre Place des Fêtes 2/4 rue des Lilas 75019 Paris
Comença una nova edició del Catalan Film Festival d’Escòcia, que se celebrarà del 19 de novembre al 6 de desembre. La mostra organitzada pel col·lectiu CinemaAttic es consolida com una de les cites més importants de l’audiovisual català a l’exterior. Enguany, en lloc de veure’s frenada davant la crisi de la Covid-19, n’amplia la selecció.
Més d’una trentena de produccions catalanes han estat seleccionades en l’edició més ambiciosa del certamen. El festival ha anunciat que es transforma a un format híbrid, on es combinaran tant projeccions presencials en cinemes històrics de les ciutats d’Edimburg, Glasgow i Dundee (si el desenvolupament de la Covid-19 ho permet) com una ambiciosa programació expandida en línia a través de la plataforma FesthomeTV.
Des de CinemaAttic asseguren que la pandèmia global ha accelerat diversos processos en molts festivals i que l’oferta en línia passa a ser indispensable. El festival ha aconseguit mantenir el 95% de la programació per a visionat en streaming, a la qual es podrà accedir des de qualsevol part del Regne Unit, però també parcialment des de l’estat espanyol i arreu del món.
El Catalan Film Festival d’Escòcia presenta aquest 2020 una selecció de films on destaquen grans títols del curs, com ara la guanyadora de Festival de Màlaga Las Niñas de Pilar Palomero, la multipremiada El Año del Descubrimiento de Luis López Carrasco —guanyadora del Gran Premi en Festival Cinéma du Réel—, ambdues prenent l’any 1992 per repensar els canvis que van començar a l’estat, o el que per a molts va ser el gran descobriment cinèfil de la quarantena: My Mexican Bretzel de Núria Gimenez Lorang, després de passar per Rotterdam, NYFF, Biennale o Visions du Réel. Un altre dels títols més esperats és Josep, cinta d’animació de l’artista francès Aurel que va formar part de la selecció oficial de Cannes 2020, i que va ser recentment premiada a la SEMINCI de Valladolid.
El festival, a més, aprofita l’estrena de Las Niñas per oferir un focus a Pilar Palomero i així repassar la trajectòria de la directora saragossana amb una retrospectiva de curtmetratges i una xerrada al voltant del seu procés creatiu. De la mateixa manera, directors com Núria Gimenez Lorang, Ventura Durall o Pedro Ballesteros impartiran xerrades en línia.
Continuant amb el fort compromís amb el curtmetratge, el festival amplia la selecció oficial amb títols com Después también de Carla Simon, Panteres d’Èrika Sánchez Marcos, Vera de Laura Rubirola, Marleni, no Marlen dirigit per Carmen Aumedes acabada de sortir de la pedrera ESCAC o els ja habituals a la cita escocesa Anna Solanas i Marc Riba, ara amb l’últim treball, Candela. A més, el Catalan Film Festival reagrupa en una retrospectiva en línia els primers curtmetratges d’algunes de les directores protagonistes de la nova onada de cinema català com Belén Funes, Pilar Palomero, Laura Ferrés, Celia Rico, Clara Roquet, Roser Aguilar or Carla Simón.
El Festival continua també redescobrint grans clàssics en col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya, enguany recuperant l’aclamada Lejos de los árboles de Jacinto Esteva i La piel quemada de Josep Maria Forn, perquè, com diuen de el festival, “no oblidem qui som i d’on venim “. Dues obres que mostren com poques la complexa relació entre tradició i progrés, camp i ciutat, les vísceres i la il·lusió a la societat contemporània.
L’avançament de la programació publicat a principis de mes a Caimán Cuadernos de Cine ja apuntava les claus d’una Selecció Oficial que s’interessa per “la recuperació i reconstrucció d’un passat polític, estètic, social i sentimental més o menys recent”.
En aquest esperit, des del festival afirmen que l’edició d’enguany combina títols que busquen “netejar la mirada” de l’espectador a través de l’harmonia i la bellesa, al mateix temps que títols que busquen reflexionar sobre la nostra història contemporània, donant-nos les pistes cap a un futur millor. “Pel·lícules com My Mexican Bretzel o Jaume Plensa: Puedes oírme? són un bàlsam per als ulls d’un espectador saturat d’imatges, notícies i contingut, una petita pausa a la incertesa i les presses que ens envolten i que, de ben segur, deixaran una sensació d’alleujament, harmonia i pau tan necessàries en aquest 2020″, asseguren els responsables de CinemaAttic.
Amb un nou look renovat, el festival ha avançat els pòsters de l’edició 2020 amb un aire mediterrani i fotogràfic, un cant a l’aire i al mar que pretén fer-nos gaudir dels petits moments de la vida, a cavall de l’interior i l’exterior, allò domèstic i públic. La llibertat recuperada i la necessitat d’una pausa en aquest estrany any 2020.
Organitzat per CinemaAttic, un col·lectiu escocès especialitzat en la promoció de cinema espanyol i llatinoamericà al Regne Unit, i amb el principal suport de l’Institut Ramon Llull, el festival també compta amb la col·laboració de Screen Scotland, British Film Institute, Acción Cultural Española (AC/E), Filmoteca de Catalunya, Estrella Damm i Catalan Films & Tv.
L’associació 24 août 1944, organitza la projecció del documental:
Quand Franco est mort, nous avions 30 ans
(2005), 52’ de Gustavo Cortez Bueno
Franco est mort le 20 novembre 1975, après quarante ans de dictature en Espagne. C’était il y a trente ans.
Comment expliquer qu’en quarante ans de règne, Franco n’ait connu aucune contestation qui ait pu menacer son pouvoir ?
Trente ans après la mort du Caudillo, que reste-t-il du franquisme dans l’Espagne actuelle ? La question est grave et elle suscite des polémiques, pour beaucoup il est encore trop tôt pour la poser… Signe que l’ombre du dictateur plane toujours sur l’Espagne contemporaine. Mais n’est-il pas temps de donner la parole aux témoins du franquisme pour ne pas laisser une part de l’histoire espagnole tomber dans l’oubli ? A travers ce film, le réalisateur revendique le droit de se réapproprier son passé, de questionner la mémoire collective, et surtout d’en débattre publiquement.
Ce film de 2005 conserve toute son actualité et ses interrogations. Nous sommes à une période charnière de l’histoire d’Espagne voire de l’histoire européenne. Une petite rétrospective illustrée par ce documentaire nous permettra de faire le point dans nos têtes et face à la réalité.
Nous vous attendons masqués mais nombreux !
ATTENTION! cette fois-ci, exceptionnellement ce sera :
mercredi 14 octobre 2020 à 19h suivi d’un débat avec Ramon Pino & Juan Chica-Ventura
En motiu de la sortida de la pel·lícula d’animació JOSEP, realitzada pel dibuixant Aurel, i basada en la història real de Josep Bartolí, sindicalista, dibuixant, pintor i escriptor, vàries entitats proposen una vesprada cinema-debat. El pel.lícula ha estat sel.lecionada a la 73ena edició del Festival de Cannes.
Veus d’actors conegudes com : Sergi López, Bruno Solo, David Marsais, Gérard Hernandez, Thomas VDB, Valérie Lemercier, François Morel, Alain Cauchi, Sophia Aram i Sílvia Pérez Cruz que també ha composat la música de la pel.lícula.
Aquí en teniu un recull:
Dimarts 29 de setembre, a les 19h30, l’association 24 août 1944 presenta el film en presència dels realitzadors i de Jean Estivill (POUM).
Lloc: Cinema les 7 Parnassians – 98 Bd de Montparnasse – 75014 Paris (metro Vavin)
Pre-reserva obligatoria per mail o telèfon: 24aout1944@gmail.com Preu: 6 euros
El divendres 2 d’octubre a les 20h30, la Delegació del Govern de Catalunya organitza la projecció a la sala de cine L’Arlequin (76 Rue de Rennes, 75006 Paris). Després de la projecció ens convida a participar al debat amb la presència del nebot del protagonista de la pel·lícula, Georges Bartolí, reporter fotògraf i autor del llibre La Retirada. Éxodo y exilio de los republicanos españoles, i Marie-Christine Jené, filla d’exiliats republicains.
Preu: consultar tarifes del cinema L’Arlequin. Les entrades no estan encara disponibles, però properament es podran reservar des de la pàgina web del cinema o el mateix dia de l’acte.
Dimecres 7 d’octubre a les 20h30 l‘Espace 1789 – espai d’espectacles pluridisciplinari i cinema d’art i assaig a St Ouen – organitza una projecció-xerrada animada per la Professora d’Espanyol de l’Universitat Paris 8 i especialista de cinema espanyol, Pascale Thibaudeau. Actualment treballa en un projecte de recerca sobre la relació entre el cinema, la història i la memòria.
En présence des réalisateurs et de Jean Estivill (POUM)
Sélection Officielle de la 73ème édition du Festival de Cannes.
À travers son film dessiné, Aurel nous conduit à la découverte de Josep Bartoli (1910-1995) Plutôt dessinateur caricaturiste Bartoli comme son compagnon Shum est déjà très connu en juillet 1936. Il est un des fondateurs du SDP, actif au sein du comité révolutionnaire du syndicat, il le quitte pourtant rapidement pour partir sur le front d’Aragon. Il est proche du POUM et de la CNT. (…) Son travail est plus proche du dessin de presse et son trait (fin et délicat) s’adapte mal à l’affiche. En 1939, il passe la frontière avec l’ex Colonne Ascaso (28ème Division). Comme beaucoup, il fait la tournée des camps Barcarès, Bram, etc. Il finit par s’échapper et rejoindre Paris.. Avec l’occupation, la vie de clandestin continue : Chartres, Bordeaux, Marseille et enfin la Liberté, c’est-à-dire le Mexique, via la Tunisie. Dans ces camps, il continue à dessiner clandestinement sur un petit carnet qui le suivra partout. Quelques années plus tard, c’est à partir de ces croquis, qu’il conçoit un album entièrement consacré à l’univers concentrationnaire. Au Mexique, il rencontre Frida Kalho et reprend contact avec des militants du POUM. De Mexico à la côte Ouest des USA, il n’y a qu’un pas qu’il franchit pour travailler à Hollywood, puis New-York. Toujours en lutte avec le franquisme, il collabore régulièrement avec Ruedo Iberico, « la » maison d’édition des exilés antifranquistes sur Paris. Il ne retournera en voyage en Catalogne qu’en 1977. (http://affiches-combattants-liberte.org/fr/25__bartoli-j)
Scénariste du film, Jean-Louis Milesi ;
Des voix d’acteurs remarquables : Sergi López, Bruno Solo, David Marsais, Gérard Hernandez, Thomas VDB, Valérie Lemercier, François Morel, Alain Cauchi, Sophia Aram et Sílvia Pérez Cruz qui a aussi composé la musique du film.
