Exposició: “Visages de femmes rebelles et solidaires” i projecció de “La maternité d’Elne”


L’engagement des femmes espagnoles
pour la Liberté …


26 portraits peints par l’artiste Juan Chica-Ventura,
pour illustrer
le combat des femmes espagnoles pour la Liberté.

Sous la pression des organisations féminines, La république instaure le droit de vote en 1931, la réduction des écarts entre les femmes et les hommes, l’admission aux emplois et charges publics sans distinction de sexe, l’accès à l’éducation, le mariage civil ou l’union libre et le divorce puis, en 1936, le droit à l’avortement. Les Espagnoles ont alors une situation légale parmi les plus avancées d’Europe grâce à leur mobilisation obstinée.

Le groupement de Mujeres Libres (anarchiste) est né d’une volonté de mettre en avant les idées féministes et humanistes. Ces femmes, militantes syndicales, ouvrières, paysannes, organisent des cours pour et par des femmes, participent au combat contre les fascistes espagnols, ouvrent des garderies, des écoles d’apprentissage pour réinsérer les femmes, organisent des actions d’envergure en direction des prostituées, etc.

Elles resteront mobilisées dans l’exil, participant activement à la lutte contre le nazisme. Et elles reformeront leur organisation après-guerre pour s’opposer à la dictature franquiste.

 
Exposition du samedi 7 mars au mardi 31 mars
Entrée gratuite.

Vernissage et projection du documentaire

« La maternité d’Elne » de Frédéric Goldbronn

La Maternité D’Elne (56’) 2002 ; de et en présence de Frédéric Goldbronn

En février 1939, 500 000 réfugiés espagnols passent la frontière française. Ils sont internés dans des camps. Bientôt rejoints par d’autres indésirables étrangers »  qui croyaient trouver refuge en France.

En novembre 1939, à Elne, à côté de Perpignan, Elisabeth Eidenbenz, une jeune institutrice du secours suisse aux enfants victimes de la guerre aménage une maternité de fortune dans un château à l’abandon. 600 enfants vont y naitre et y survivre à l’écart des camps jusqu’à sa fermeture par les Allemands en avril 1944.

Le réalisateur a retrouvé une vingtaine d’enfants nés dans ce lieu, des mères et des membres du personnel de l’époque. Le film est le récit de cette rencontre.

Le jeudi 12 mars 2020 à 19h00 suivi d’un débat avec le réalisateur Frédéric Goldbronn et du verre amical pour célébrer ces femmes courageuses. 

Centre Paris’Anim – Place des Fêtes. 2/4 rue des Lilas – 75019 Paris

Entrée gratuite

Convocatòria de Premis “Josep Ma Batista i Roca – Memorial Enric Garriga Trullols 2020

L’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) convoca els
premis “Josep Maria Batista i Roca – Memorial Enric Garriga Trullols 2020”
d’acord amb les següents bases:

  1. El premi està adreçat a catalans i catalanòfils que resideixen fora de l’àmbit
    lingüístic català, que s’hagin distingit pel seu treball envers el manteniment
    de la presència catalana en la seva àrea de residència i/o en la projecció de
    la llengua i cultura catalanes, de Catalunya i/o del fet nacional català.
  2. L’IPECC distingirà amb el premi cada any a deu persones.
  3. Qualsevol persona o entitat por proposar candidats al premi. En la
    presentació de la candidatura hauran de detallar els mèrits del candidat. No
    es permeten les auto candidatures.
  4. La data màxima de presentació de candidats al premi és el dia 25 d’abril de
  5. Les candidatures s’hauran de fer arribar a l’IPECC mitjançant el correu
    electrònic ipecc@ipecc.cat
  6. La composició del jurat es donarà a conèixer quan es faci públic el premi.
  7. Els guardonats rebran una placa acreditativa del seu premi en un acte que
    se celebrarà durant el mes de novembre de 2020 a Barcelona, en una data
    que s’anunciarà oportunament.
  8. Qualsevol incidència no prevista en aquestes bases serà resolta per
    l’IPECC.

Barcelona, 28 de febrer del 2020

L’impunité accordée aux bourreaux

L’associació Agost 1944 organitza una conferència amb el jutge Baltasar Garzon a l’ajuntament de París el dimecres 4 de març a les 17h30

Conférence du juge Baltasar Garzón
“Contre l’impunité des bourreaux franquistes,
la vérité étouffée.” Un juge rompt le silence !
 Une conférence qui fera l’historique du travail de mémoire mené en Espagne, l’ouverture des fosses communes et les revendications des associations espagnoles pour la vérité. Le travail accompli par le juge Garzón afin d’obtenir réparation pour les victimes du franquisme, sa participation à la mobilisation civile et judiciaire contre l’impunité accordée aux bourreaux et pour une justice et une vérité historique portée à la connaissance de tous.La situation aujourd’hui où on attend l’annulation des procès franquistes, et que justice soit enfin rendue contre les tortionnaires.

De 17h30 à 19h
Le juge Baltasar Garzón abordera tous ces thèmes cités
De 19h15 à 20h30
Débat avec la salle.Médiatrice :  Sophie Thonon, avocate 
Traductrice : Frida RochoczAuditorium de l’Hôtel de Ville
5 rue de Lobau-75004 Paris
(Métro Hôtel de Ville, lignes 11 et 1)
Entrée gratuite
Avec le soutien du « Collectif Argentin pour la Mémoire »
Entrée libre et gratuite dans la limite des places disponibles.
Une inscription préalable est nécessaire (voire ci-dessous).
Ne manquez pas ce rendez-vous !

https://inscription.24-aout-1944.org/

Pel·lícula – Contre le silence

L’associació 24 d’agost 1944 organitza aquest sessió de cinema sobre els crims franquistes

Le jeudi 27 février 2020 à 19h-22h

Projection du film

« La causa contra Franco » « Le procès contre Franco »102’ VOST (2018,) de Dietmar Post et Lucia Palacios

En présence de Dietmar Post. 
Suivi d’un débat avec María Garzón, 
directrice de la Fondation Baltasar Garzón.

Traductrice : Frida Rochocz

Les cinéastes se penchent sur les crimes commis en Espagne, le coup d’état de 1936 à la dictature féroce, dirigée par le Général Franco jusqu’en 1975, qui a pris le pouvoir par la force, avec la complicité  des dictatures allemande, italienne et portugaise.

La Causa contra Franco : La Plainte présentée en Argentine pourrait-elle déboucher au final, sur le dernier grand jugement contre une dictature fasciste du 20e siècle. Le Nuremberg espagnol ?

Un film essentiel pour la justice et la vérité historique dues au peuple espagnol, sur 40 ans de dictature franquiste et ses crimes qui restent impunis à ce jour.

 Centre Paris’Anim de la Place des Fêtes
2/4 rue des Lilas – 75019 Paris 
(métro Place des Fêtes ligne 11)

Entrée gratuite

Inauguració de l’Exposició de Lidia Masllorens

La universitat de la Sorbona, ens proposa participar en l’inauguració de l’exposició de l’artista catalana Lídia Masllorens el dijous 27 de febrer a les 18h30 al Centre d’Estudis Catalans. Aquesta exposició reuneix obres de les sèries “Retrats” i “Zoom”.

Si desitgeu participar-hi, cal una pre-inscripció abans del 25 de febrer. Mail: lettres-etudescatalanes-secretariat@sorbonne-universite.fr

Massacre a la Comédie française – Tarifa especial

La Comedie Française programa del 23 de gener al 8 de març l’obra de la catalana Lluïsa Cunillé, Massacre (títol original Occisió) traduïda al francès per Laurent Gallardo i dirigida per Tommy Milliot.

Es un orgull per a tots nosaltres veure que obres d’autors catalans es tradueixen al francès i es programen en els millors teatres francesos. Si no us voleu perdre la oportunitat de veure aquesta obra, la Comedie Française ens proposa un descompte….

TARIFA PREFERENT : 20€ en comptes de 24€
RESERVA per internet en aquest enllaç: https://billetterie.comedie-francaise.fr/node/93666
o per telèfon al 01 44 58 15 15
indicar el codi CATALUNYA
(Oferta non retroactiva, valable en el limit de places disponibles. +1€ de despeses de gestio internet.)

https://www.comedie-francaise.fr/fr/evenements/massacre-19-20#

MASSACRE
Massacre (de la qual el títol original és Occisió) escenifica dues dones, D i H, que es veuen obligades a cohabitar en un hotel durant una setmana. D és la propietària d’aquest establiment perdut a les montagnes, a diversos quilòmetres del primer poble. Per manca de clients, l’hotel està a punt de tancar portes definitivament. H és l’última clienta. Ha reservat una habitació i compte quedar-s’hi. Tot i la insistència de D perquè abandoni l’establiment, H rebutja com si es tractés d’una necessitat existencial. Aquestes dues dones, que tot les oposa, es troben a una etapa crucial de la seves vides: l’una vacil·la a vendre el negoci familiar per construir un futur en un altre indret i l’altre ha d’aprendre a enfrontar la solitud després del seu divorci. Cada vespre, com un ritual, es troben al saló de l’hotel per intercanviar sobre la vida quotidiana, però aquest diàleg a priori ordinari deixa a poc a poc entreveure el disturbi que els viu. L’arrivada imprevista d’A, automobilista víctima d’un accident al bell mig de la nit, trenca l’equilibri precari de l’espai tancat.

LLUISA CUNILLE
Nascuda l’any 1961 a Badalona, Catalunya, Lluïsa Cunillé es forma, entre 1990 i 1993, participant als seminaris de dramatúrgia textual de José Sanchis Sinisterra a la Va Salar Beckett de Barcelona. L’any 1995, funda amb Paco Zarzoso i Lola López La Companyia Hongaresa debTeatre i l’any 2008, la companyia La Reina de la Nit amb Xavier Albertíet Lola Davó. Entre 2006 i 2011, és autora resident al Teatre Lliure de Barcelona. Actualment és membre del comitè de lectura del Teatre Nacional de Catalunya. Des de 1992, any on escriu el seu primer text, Rodeo, s’han representat una cinquantena de les seves obres i adaptacions. Es pot citar especialment Libración (1994), Privado (1998), Passatge Gutenberg (2000), Aquel àrea infinito (2003), Barcelona, mapa d’ombres (2004), La cantante calva en el McDonald ́s (2006), Depois de Mim, o Dilúvio (2007) – l’obra va ser muntada a Quebec l’any 2012 amb el títol Després de mi, el diluvi, El quadrar Franklin (2015), Islàndia (2017) i Dinamarca (2019). Les seves obres es representen a Espanya, a Portugal, a Argentina, als Estats-units, a Bèlgica, a Uruguai, a Alemanya, a Canadà, a Itàlia i a Mèxic. Lluïsa Cunillé ha obtingut, entre altres, el premi Calderón de la Barca (1991),el preu de la Crítica de Barcelona (1994, 2000 i 2016), el preu Ciutat de Barcelona de les arts escèniques (2004), el preu nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya (2007) i el premi nacional de Literatura dramàtica del ministeri de la Cultura espanyol (2010). Lluïsa Cunillé escriu Occisió (« mort violenta » en català) l’any 2001. La peça és creada l’any 2005 al Teatre Lliure de Barcelona a una escenificació de Lurdes Barba. Massacre, segons la traducció de Laurent Gallardo, és el primer text de Lluïsa Cunillé representat a França.