RAB Radio – La graella 2024
Respon
Arxiu d'etiquetes: CatalunyaExterior
Eleccions al Parlament de Catalunya – 12 M
Targeta sanitària individual (TSI)
La targeta sanitària individual (TSI) és el document que identifica i permet l’accés als centres i els serveis del sistema sanitari públic assignats.
Les dades personals per a la gestió de la targeta sanitària individual formen part d’un fitxer automatitzat del CatSalut, denominat Registre central de població del CatSalut (RCA).
El principal objectiu d’aquest registre és el reconeixement de la condició de persona acreditada així com del nivell de cobertura associat als ciutadans que hi consten.
A l’anvers de la targeta hi ha, impreses, les dades de la persona acreditada:
Codi d’identificació personal (CIP). És el conjunt de regles (expressades amb números i/o lletres) que, de manera individual i unívoca, permet identificar cada persona acreditada del CatSalut.
Nom i cognoms de la persona titular.
Nivell de cobertura. És el nivell de prestacions sanitàries que assigna el CatSalut a cada persona.
El revers de la targeta incorpora una banda magnètica amb informació codificada d’aquestes dades impreses. Per això, és important conservar-la correctament (sense doblegar-la, ni ratllar-la, ni posar-la en contacte amb imants o damunt d’aparells connectats al corrent elèctric).
La identificació amb la targeta sanitària garanteix la confidencialitat de les dades de la persona acreditada.
Ets usuari de Bíblio digital? Gaudeix dels clubs de lectura
Les biblioteques públiques de Catalunya ofereixen espais virtuals (clubs de lectura virtuals i comunitats telemàtiques) on els lectors poden trobar-se per intercanviar experiències sobre la lectura de llibres.
Els clubs virtuals estan conduïts per especialistes que proposen els llibres per llegir, aporten informació complementària, continguts per al debat i moderen el xat.
Si no conèixes Bíblio Digital, és un espai que et permet obtenir en préstec la versió digital de molts títols. Podeu sol·licitar aquest servei mitjançant aquest formulari.
LA POBLACIÓ CATALANA RESIDENT A L’EXTERIOR – XIFRES
La població catalana resident a l’exterior, registrada als consolats, augmenta un 5,2% en un any i arriba a 386.486 persones a 1 de gener de 2024. Augment significatiu dels retorns cap a Catalunya. Tres de cada quatre noves inscripcions consulars a 2023 corresponen a nascuts fora de l’Estat espanyol.
El 19 de març, l’INE (Instituto Nacional de Estadística), ha publicat les dades del ‘Padrón de Españoles Residentes en el Extranjero’ (PERE) tancades a dia 1er de gener de 2024. Aquestes dades de l’INE s’elaboren sobre la base dels registres consulars i inclouen la població inscrita per votar [els que formen part del CERA (Cens Electoral de Residents Absents)] i els menors de 18 anys.
Segons les dades de l’INE, un total de 386.486 catalans estan inscrits als consolats espanyols d’arreu del món (un augment de 19.119 en un any, el 5,2%) mentre que la xifra d’espanyols inscrits s’eleva a 2.908.649 (un augment de 118.832 residents exteriors en un any, el 4,2%).
L’any 2023 s’ha caracteritzat, en el cas català, per una represa significativa del creixement de la població resident a l’exterior amb un augment del +5,2% que és superior al de l’any anterior que va ser del +2,9%. Les altes consulars han estat 32.675 a 2024 però les 13.556 baixes en el mateix període han deixat el saldo migratori final en un augment de 19.119 persones.
- La població catalana resident a l’exterior i inscrita a consolats continua mostrant una tendència continuada a l’augment.
- L’emigració continua essent una solució a les dificultats econòmiques i laborals de moltes persones.
- El volum de sortides de catalans cap a l’estranger es manté encara en valors significatius.
- Els retorns des de l’estranger cap a Catalunya, que eren un fenomen poc significatiu en anys anteriors, mostren cada cop uns valors més a l’alça.
- Una part important de les noves inscripcions consulars provenen de naixements als països de residència i d’un ús molt intens de les possibilitats de recuperació de la nacionalitat espanyola (lleis memòria històrica i memòria democràtica, etc.).
Això significa que, al menys en el curt termini, els augments de participació electoral derivats de la supressió del ‘voto rogado’ no arriben a compensar l’alt creixement del cens i no es reflecteixen en augments significatius dels percentatges de participació electoral.
L’augment de residents catalans és general a gairebé totes les demarcacions consulars de tots els països.
Descarregueu-vos el comunicat complet de la FIEC en PDF.
Catalans de l’exterior – Vot eleccions europees
Actualització del comptador del número de catalans a l’exterior (La FIEC informa)
A 1er DE DESEMBRE DE 2023 JA SOM 291.245 ELS CATALANS DE L’EXTERIOR INSCRITS AL CERA (CENS ELECTORAL DE RESIDENTS ABSENTS)
La Oficina del Censo Electoral ha publicat les dades del Cens Electoral de Residents Absents (CERA) a 1er de desembre de 2023 i el nombre d’inscrits catalans, majors de 18 anys i amb dret de vot, se situa en 291.245 . Això representa un augment de 15.191 electors entre desembre de 2022 i desembre de 2023 i un augment de 36.082 electors respecte dels 255.163 inscrits que van tenir dret de vot en les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer de 2021.
El total d’electors espanyols a l’exterior a 1er de desembre de 2023 és de 2.390.267.
Aquests increments són el producte de l’emigració continuada que coneix el nostre país, del naixements de nens catalans a l’exterior i, en quantitats cada cop més importants, de les constants altes consulars domiciliades a Catalunya per adquisició de la nacionalitat espanyola via la llei de la memòria històrica i ara via la nova llei de la memòria democràtica, en molts casos sense que el vincle previ amb Catalunya sigui massa clar. Aquestes xifres no tenen en compte el fet que molts catalans i espanyols residents a l’exterior no s’inscriuen als consolats espanyols, particularment a Europa, i la xifra real de potencials votants exteriors és probablement molt superior a la xifra oficial.
El CERA és el cens que permet als catalans de l’exterior poder votar en els diversos processos electorals en que tenen dret a fer-ho (eleccions generals, eleccions al Parlament de Catalunya, eleccions al Parlament Europeu i referèndums convocats per l’Estat). Les condicions de vot, tal i com va quedar de manifest en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya i al Congrés de Diputats espanyol, eren desastroses atesa la baixa qualitat democràtica de la LOREG (Llei orgànica de règim electoral general) amb el pervers sistema del ‘voto rogado’ que va fer que únicament el 4,2% dels inscrits catalans podessin votar en les eleccions del 14 de febrer de 2021 i només el 9,3% en les eleccions a Corts del 10 de novembre de 2019.
Finalment el procés de reforma de la LOREG, culminat a l’octubre de 2022, amb la reforma de l’article 75 i l’abolició del ‘voto rogado’, fa que haguem entrat en una nova etapa amb un nou sistema molt més democràtic que es va estrenar amb les eleccions generals de juliol de 2023. Tot i que atès l’increment del CERA amb persones amb escassa vinculació amb la realitat espanyola o catalana i, en el cas català, per una forta abstenció no van generar els augments de participació esperats.
Esperem que en futures convocatòries augmentarà substancialment la participació dels electors exteriors. El nou sistema estarà en vigor també per les eleccions europees de juny de 2024.
L’alta al CERA és necessària per donar-se d’alta al Registre de Catalans i Catalanes Residents a l’Exterior creat l’any 2014 amb finalitats estadístiques.
Resum de la cerimònia del guanyador del premi Casal de l’Any 2023
El Cercle Català de Madrid és l’entitat catalana que va rebre el Premi al Casal Català de l’any 2023. Una distinció singular i única que reconeix la tasca de les comunitats catalanes a l’estranger i que promou el portal Exterior.cat.
Veure més informació aquí:
https://www.youtube.com/watch?v=CMwGn6elKw8https://exterior.cat/noticies/es-lliura-el-premi-casal-catala-de-lany/
Felicitats als companys del Casal de Madrid!
Reunió del Consell de la Catalunya Exterior a Barcelona el 18 i 19 de Desembre de 2023
| El Consell de la Catalunya Exterior és l’òrgan assessor i col·legiat de consulta i participació de la Catalunya exterior en les polítiques públiques del Govern. Està presidit pel President/a de la Generalitat de Catalunya. Està format per 21 vocals d’entre els departaments de la Generalitat amb activitat i projecció internacional, representants de la Catalunya exterior, entitats municipalistes i altres organismes i institucions vinculades a l’acció exterior. A dia d’avui els representants de la Catalunya Exterior escollits mitjançant un procès participatiu per zones geogràfiques entre les entitats catalanes d’arreu del món pel període 2021-2025 són: – Per Europa: Dori Castiila (Oslo), Roger Orriols (Paris) i Jordi Gairin (Luxemburg); – Per Amèrica del Sud: Esther Barnet (La Plata) i Núria Amorós (Montevideo); – Per Amèrica del Nord: Josep Ligorred (Yucatan); – Per la resta del món: Ramon Vendrell (Osaka) – Per les federacions d’entitats: Antoni Montserrat Moliner (FIEC). El dies 18 i 19 es van fer unes intenses jornades de treball preparatori i posterior entre els vocals de la Catalunya Exterior i l’equip de la DGCE amb el seu Director General, Rafael Caballeria, per tal d’establir les conclusions finals de les 4 Comissions de treball constituïdes l’any anterior (de les que en fem un síntesi molt resumida) en els àmbits de: – Comissió del Registre de Catalans a l’Exterior: Aquest registre compta actualment amb unes 9.300 persones donades d’alta i es vol que arribi fins els 50 o 60.000 ens els propers temps. Es van presentar diverses propostes per a incorporar millores en el funcionament, increment dels serveis oferts als inscrits i una millor comunicació. Convertir-lo en una comunitat virtual de serveis, facilitar l’accès al IdCat mòbil, fer una campanya institucional per a fomentar-ne la inscripció, etc. – Comisssió sobre el model de suport a les comunitats catalanes de l’exterior: es van revisar les conclusions de l’any anterior sobre un nou model de support econòmic a les entitats basat en unes noves bases reguladores per 2024 que inclouran una nova línia de suport a activitats audiovisuals. També per part d’alguns membres del Consell es van qüestionar alguns dels criteris d’atorgament de les subvencions a 2023 i algunes de les decisions adoptades. – Comissió de Procesos Migratori: les conclusions indiquen que la vigent Llei 25/2002 de mesures de suport als catalans emigrats i llurs descendents està totalment obsoleta i que cal una nova llei que inclogui tots els aspectes del retorn, la repatriació del talent i una actualització de les prestacions i condicions pel suport al retorn per persones vulnerables. En aquest sentit el Govern ha endegat la creació d’una Comissió Interdepartamental que preparà un text de llei a la recerca del màxim consens sobre aquest important tema. Al mateix temps es va decidir obrir un debat sobre la nova realitat que representa el creixement desaforat del cens de residents exteriors com a fruit de l’aplicació de les lleis de memòria democràtica, memòria històrica i atorgament de la nacionalitat als descendents dels jueus sefardites, que ha suposat la incorporació de més de 75.000 nous catalans al PERE amb una vinculació moltes vegades feble amb Catalunya. Les eleccions al Parlament de febrer de 2025 necessitaran d’una àmplia campanya explicativa del nou sistema de vot. Finalment el Consell va defensar, un cop més, la plena presa en consideració dels catalans residents a la resta de CCAA de l’Estat espanyol. – Comissió d’Educació, Llengua i Joventut: les conclusions principals celebren la iniciativa del Govern de reconeixer cicles formatius en llengua catalana homologables al sistema en vigor a Catalunya. Es el cas de l’Escola Catalana de Londres i serà el d’altres ciutats. També es vol donar una atenció molt especial al suport a l’ensenyament de la llengua catalana des de casals i lectorats, millorant la competència del professorat i posant el màxim de recursos a la seva disposició. També la creació d’un espai virtual que sigui punt de referència únic pels residents a l’exterior. Les conclusions en l’àmbit de la futura llei del retorn van ser presentades en roda de premsa pel President de la Generalitat, Pere Aragonés i per la Consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret. A posteriori la Consellera va presidir la reunió del Consell de la Catalunya Exterior on es van presentar i debatre les conclusions de les 4 comissions abans esmentades. Per la seva banda la Consellera va presentar les línies bàsiques d’acció del Departament que prendrà la forma d’una Estratègia Catalunya Exterior que es concentrarà en continuar donant suport a la comunitat catalana a l’exterior amb més dotació de recursos i, en paral·lel, “millorar la coordinació amb les delegacions del Govern a l’exterior per portar una més i millor Catalunya al món”. En definitiva una bona reunió i una bona feina per part dels representants de la Catalunya Exterior que tenen per davant tot un any de feina en les comissions de treball. A la nit del dia 18 els representants de la Catalunya Exterior van participar en una trobada organitzada per RAB Ràdio, l’emissora de la Catalunya Exterior, per tal d’agrair la gran feina de suport que el staff de RAB fa a la Catalunya Exterior i la participació de molts dels seus membres en diverses emissions de RAB. |
ANC – Presentació del projecte de llista cívica per les eleccions al Parlament de Catalunya (activitat en línia)
Compartim una reunió informativa de l’ANC sobre un projecte de llista cívica per les eleccions al Parlament de Catalunya que tindrà lloc aquest vespre per si us pot interessar.
****
L’ANC ha decidit d’impulsar la llista cívica prevista en el seu full de ruta. El que proposa l’Assemblea és la creació d’una agrupació d’electors per a les pròximes eleccions al Parlament, que s’allunyaria del sistema de partits i sacsejaria l’escenari autonomista actual.
Podeu consultar aquest projecte a la web de l’assemblea via el següent enllaç:
https://www.llistacivicaxlaindependencia.cat/
on trobareu respostes a moltes preguntes que sorgeixen.
Conscients de la importància d’aquesta decisió, l’ANC França organitza una primera reunió a la qual esteu tots convidats, per a parlar de la situació política, explicar aquesta decisió, contrastar opinions i aclarir dubtes.
Aquesta reunió tindrà lloc dijous 25 de gener a les 20h30. Us podreu connectar mitjançant el
següent enllaç:
Rejoindre Zoom Réunion:
https://us02web.zoom.us/j/84914062925?pwd=b2MrK2dBdXlDOU41WWppTGNjemt1Zz09
ID de réunion: 849 1406 2925
Code secret: 735607
