A BANDA I BANDA #1 – ELS ACTORS

Amics, Amigues, sòcis i socies,

Ens agradaria compartir una estona plegats.
Com que de moment no ens podem trobar, us proposem una activitat a la xarxa. Us animeu?
Engeguem una nova activitat: A BANDA I BANDA, divendres 22 de maig a les 19h00.

Jo de gran vull ser …. actor!
Com és la vida d’un actor a França? I a Catalunya? Com és la vida d’un actor en confinament? I com veuen el futur?

Per aquest primer “A banda i banda” acollirem els actors Xevi Ribas, membre del Théatre du Soleil, i Pep Plaza, conegut per la seves imitacions al programa Polonia de TV3.
Sabieu que tots dos son mataronins? Segur que aprendrem moltissimes coses més i riurem una estoneta.

La familia d’en Xevi Ribas ja participava en el conegut teatre amateur mataroní Sala Cabanyes, on va començar a pujar a l’escenari de ben petit. Va compartir parella còmica dels Pastorets amb en Pep Plaza i va dirigir-los amb només 24 anys, mentre estudiava Belles Arts a la Universitat de Barcelona i a anava de gira per Espanya amb diferents companyies de teatre infantil. Va arribar a París l’any 2010 per cursar els estudis de dos anys a la prestigiosa escola internacional de teatre Jacques Lecoq (on van estudiar, entre d’altres, Anna Lizaran, Sergi López i Toni Albà). També va marxar a Itàlia a aprendre l’art de la màscara amb el mestre Sartori. El seu gran ventall d’habilitats tècniques i artístiques va enamorar, Ariane Mnouchkine, directora del Théâtre du Soleil de París, i va integrar la companyia el 2015. Es un soci actiu del Casal.

En Pep Plaza va començar al teatre amateur mataroní, Sala Cabanyes. Després de 10 anys d’actuacions en solitari, va fer el salt a la televisió al programa Set de Nit de TV3 el 2001 amb les imitacions de Jordi Gonzalez, Lluis Canut i Joan Gaspart. Va continuar amb la ràdio al costat de Toni Clapés, i després al Versió RAC1 durant quatre temporades. Va continuar amb les imitacions a programes d’Antena 3, La 2, Telecinco, … Les imitacions de Pep Plaza es van popularitzar amb Polònia Crackòvia (2008-2017) de TV3, amb personatges com Pep Guardiola, Jordi Pujol o Quim Monzó, entre molts d’altres.
Va estrenar la seva primera funció d’imitacions en solitari, Clònica d’humor, l’any 2009. L’èxit va animar-lo a continuar sobre els escenaris amb I ara què més?, estrenat el 2013 al Club Capitol, Pep Plaza en directe i Pep a banda, ambdós amb acompanyament musical en viu. El seu últim espectacle “Jazz som aquí”, amb la Big Band Jazz Maresme, s’estrenerà a la Sala Barts tan aviat com el coronavirus ho permeti.

Per conectar-vos cliqueu en aquest enllaç de ZOOM:

https://zoom.us/j/9919162020?pwd=bVhsRVp5N0M4TFRXS2NZaG1VeGpRQT09

ID de la reunió : 991 916 2020
Clau : 123456

La xerrada serà 100% en català.

(Exempció de responsabilitat: durant la celebració d’aquestes activitats podríem fer fotografies, captures de pantalla o videos que, posteriorment, podríem compartir a les xarxes socials i al resum anual d’activitats. Si no voleu figurar-hi, us demanem que ens aviseu o que desactiveu l’opció de vídeo a Zoom.)

Salut i Casal!

Massacre a la Comédie française – Tarifa especial

La Comedie Française programa del 23 de gener al 8 de març l’obra de la catalana Lluïsa Cunillé, Massacre (títol original Occisió) traduïda al francès per Laurent Gallardo i dirigida per Tommy Milliot.

Es un orgull per a tots nosaltres veure que obres d’autors catalans es tradueixen al francès i es programen en els millors teatres francesos. Si no us voleu perdre la oportunitat de veure aquesta obra, la Comedie Française ens proposa un descompte….

TARIFA PREFERENT : 20€ en comptes de 24€
RESERVA per internet en aquest enllaç: https://billetterie.comedie-francaise.fr/node/93666
o per telèfon al 01 44 58 15 15
indicar el codi CATALUNYA
(Oferta non retroactiva, valable en el limit de places disponibles. +1€ de despeses de gestio internet.)

https://www.comedie-francaise.fr/fr/evenements/massacre-19-20#

MASSACRE
Massacre (de la qual el títol original és Occisió) escenifica dues dones, D i H, que es veuen obligades a cohabitar en un hotel durant una setmana. D és la propietària d’aquest establiment perdut a les montagnes, a diversos quilòmetres del primer poble. Per manca de clients, l’hotel està a punt de tancar portes definitivament. H és l’última clienta. Ha reservat una habitació i compte quedar-s’hi. Tot i la insistència de D perquè abandoni l’establiment, H rebutja com si es tractés d’una necessitat existencial. Aquestes dues dones, que tot les oposa, es troben a una etapa crucial de la seves vides: l’una vacil·la a vendre el negoci familiar per construir un futur en un altre indret i l’altre ha d’aprendre a enfrontar la solitud després del seu divorci. Cada vespre, com un ritual, es troben al saló de l’hotel per intercanviar sobre la vida quotidiana, però aquest diàleg a priori ordinari deixa a poc a poc entreveure el disturbi que els viu. L’arrivada imprevista d’A, automobilista víctima d’un accident al bell mig de la nit, trenca l’equilibri precari de l’espai tancat.

LLUISA CUNILLE
Nascuda l’any 1961 a Badalona, Catalunya, Lluïsa Cunillé es forma, entre 1990 i 1993, participant als seminaris de dramatúrgia textual de José Sanchis Sinisterra a la Va Salar Beckett de Barcelona. L’any 1995, funda amb Paco Zarzoso i Lola López La Companyia Hongaresa debTeatre i l’any 2008, la companyia La Reina de la Nit amb Xavier Albertíet Lola Davó. Entre 2006 i 2011, és autora resident al Teatre Lliure de Barcelona. Actualment és membre del comitè de lectura del Teatre Nacional de Catalunya. Des de 1992, any on escriu el seu primer text, Rodeo, s’han representat una cinquantena de les seves obres i adaptacions. Es pot citar especialment Libración (1994), Privado (1998), Passatge Gutenberg (2000), Aquel àrea infinito (2003), Barcelona, mapa d’ombres (2004), La cantante calva en el McDonald ́s (2006), Depois de Mim, o Dilúvio (2007) – l’obra va ser muntada a Quebec l’any 2012 amb el títol Després de mi, el diluvi, El quadrar Franklin (2015), Islàndia (2017) i Dinamarca (2019). Les seves obres es representen a Espanya, a Portugal, a Argentina, als Estats-units, a Bèlgica, a Uruguai, a Alemanya, a Canadà, a Itàlia i a Mèxic. Lluïsa Cunillé ha obtingut, entre altres, el premi Calderón de la Barca (1991),el preu de la Crítica de Barcelona (1994, 2000 i 2016), el preu Ciutat de Barcelona de les arts escèniques (2004), el preu nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya (2007) i el premi nacional de Literatura dramàtica del ministeri de la Cultura espanyol (2010). Lluïsa Cunillé escriu Occisió (« mort violenta » en català) l’any 2001. La peça és creada l’any 2005 al Teatre Lliure de Barcelona a una escenificació de Lurdes Barba. Massacre, segons la traducció de Laurent Gallardo, és el primer text de Lluïsa Cunillé representat a França.