Els casals catalans d’Europa treballen en xarxa.
El dijous 17 de desembre a les 19h00, el Cercle Català de Madrid ens proposa una xerrada a càrrec de Josep Fornés i Garcia, antropòleg català, director del Museu Etnològic de Barcelona des del 2008 des del 2008.
Si hi voleu participar, cal fer la preinscripció abans del 15 de desembre per mail a: cercat@cerclecatala-madrid.net. Abans de la xerrada us enviaran l’enllaç per seguir la videoconferència.
Dimecres 16 de desembre a les 19h00
El virus, el contagi, els símptomes, el tractament, la vacuna… L’Ester Gea-Mallorquí, antiga sòcia del Casal i membre dels Castellers de París i doctora en immunologia viral treballant a la universitat d’Oxford a Anglaterra, ens explicarà, com a investigadora i de manera planera, els secrets entorn del SARS-CoV-2 i la covid-19.
Aprofitarem l’ocasió per presentar-vos el projecte de la Marató de TV3 que aquest any recollirà fons per la covid-19 i que arrenca el diumenge 20 de desembre. I en Pol Camps, metge adjunt de la Unitat d’ictus de l’Hospital Sant Pau ens parlarà del projecte realitzat gràcies a la Marató.
Per a conectar-vos:
Participer à la réunion Zoom
https://zoom.us/j/9919162020?pwd=bVhsRVp5N0M4TFRXS2NZaG1VeGpRQT09
ID de réunion : 991 916 2020
Code secret : 123456
Encara no heu escrit la postal de Nadal a la tieta, a l’avi o la iaia? El Casal us hi ajudarà! Us hi apunteu?
El proper dissabte 12 de desembre a les 15h00, us proposem un taller en linia (via zoom) per fabricar una targeta postal unica. Segur que entre tots serem més creatius.
Prepareu el següent material:
- 1 full de paper tipus cartolina blanc o del color que més us agradi - Fulls de paper blanc tipus A4 - 1 full de paper verd llis o estampat (de regal, reciclat d'una revista) - Pintures tipus aquarel.la (peinture à l'eau) - Rotuladors (un vermell i un negre com a minim) - Tisores adaptades a la vosta edat - 1 barra de cola - tres rotlles buits de paper de wàter - imprimir el document adjunt dels tres reis
Aqui per imprimir els tres reis:
https://drive.google.com/file/d/11RanK8iRpD7sy8TmX_7GTUfDjOPSVeWa/view?usp=sharing
Si teniu dificultats per trobar alguna cosa, no patiu . Trobarem una alternativa.
I conecteu-vos el dissabte amb aquest enllaç:
Participer à la réunion Zoom
https://zoom.us/j/97082630587?pwd=a0s3eWMzaTYveUY1QlFyU2s2VUdFUT09
ID de réunion : 970 8263 0587
Code secret : 248891
Mentrestant, esperant aquesta data, us deixem un enllaç per descarregar un calendari d’advent que podeu imprimir i fabricar.
https://drive.google.com/file/d/1kze6hH4v8SiB55fbgQFapaIMmt_uWD1H/view?usp=sharing
Us volem compartir un acte informatiu que té programada la Delegacio del Govern de Catalunya a França per aquest dimecres dia 2 de desembre a les 19h titulada “Sessió informativa sobre restriccions per COVID-19 a França i Catalunya “.Podrem seguir-ho per Youtube via l’enllaç:
https://www.youtube.com/watch?v=pl4EZjJ1O-U&feature=youtu.be
L’institut Ramon Llull ens informa…
Comença una nova edició del Catalan Film Festival d’Escòcia, que se celebrarà del 19 de novembre al 6 de desembre. La mostra organitzada pel col·lectiu CinemaAttic es consolida com una de les cites més importants de l’audiovisual català a l’exterior. Enguany, en lloc de veure’s frenada davant la crisi de la Covid-19, n’amplia la selecció.
Més d’una trentena de produccions catalanes han estat seleccionades en l’edició més ambiciosa del certamen. El festival ha anunciat que es transforma a un format híbrid, on es combinaran tant projeccions presencials en cinemes històrics de les ciutats d’Edimburg, Glasgow i Dundee (si el desenvolupament de la Covid-19 ho permet) com una ambiciosa programació expandida en línia a través de la plataforma FesthomeTV.
Des de CinemaAttic asseguren que la pandèmia global ha accelerat diversos processos en molts festivals i que l’oferta en línia passa a ser indispensable. El festival ha aconseguit mantenir el 95% de la programació per a visionat en streaming, a la qual es podrà accedir des de qualsevol part del Regne Unit, però també parcialment des de l’estat espanyol i arreu del món.
El Catalan Film Festival d’Escòcia presenta aquest 2020 una selecció de films on destaquen grans títols del curs, com ara la guanyadora de Festival de Màlaga Las Niñas de Pilar Palomero, la multipremiada El Año del Descubrimiento de Luis López Carrasco —guanyadora del Gran Premi en Festival Cinéma du Réel—, ambdues prenent l’any 1992 per repensar els canvis que van començar a l’estat, o el que per a molts va ser el gran descobriment cinèfil de la quarantena: My Mexican Bretzel de Núria Gimenez Lorang, després de passar per Rotterdam, NYFF, Biennale o Visions du Réel. Un altre dels títols més esperats és Josep, cinta d’animació de l’artista francès Aurel que va formar part de la selecció oficial de Cannes 2020, i que va ser recentment premiada a la SEMINCI de Valladolid.
El festival, a més, aprofita l’estrena de Las Niñas per oferir un focus a Pilar Palomero i així repassar la trajectòria de la directora saragossana amb una retrospectiva de curtmetratges i una xerrada al voltant del seu procés creatiu. De la mateixa manera, directors com Núria Gimenez Lorang, Ventura Durall o Pedro Ballesteros impartiran xerrades en línia.
Continuant amb el fort compromís amb el curtmetratge, el festival amplia la selecció oficial amb títols com Después también de Carla Simon, Panteres d’Èrika Sánchez Marcos, Vera de Laura Rubirola, Marleni, no Marlen dirigit per Carmen Aumedes acabada de sortir de la pedrera ESCAC o els ja habituals a la cita escocesa Anna Solanas i Marc Riba, ara amb l’últim treball, Candela. A més, el Catalan Film Festival reagrupa en una retrospectiva en línia els primers curtmetratges d’algunes de les directores protagonistes de la nova onada de cinema català com Belén Funes, Pilar Palomero, Laura Ferrés, Celia Rico, Clara Roquet, Roser Aguilar or Carla Simón.
El Festival continua també redescobrint grans clàssics en col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya, enguany recuperant l’aclamada Lejos de los árboles de Jacinto Esteva i La piel quemada de Josep Maria Forn, perquè, com diuen de el festival, “no oblidem qui som i d’on venim “. Dues obres que mostren com poques la complexa relació entre tradició i progrés, camp i ciutat, les vísceres i la il·lusió a la societat contemporània.
L’avançament de la programació publicat a principis de mes a Caimán Cuadernos de Cine ja apuntava les claus d’una Selecció Oficial que s’interessa per “la recuperació i reconstrucció d’un passat polític, estètic, social i sentimental més o menys recent”.
En aquest esperit, des del festival afirmen que l’edició d’enguany combina títols que busquen “netejar la mirada” de l’espectador a través de l’harmonia i la bellesa, al mateix temps que títols que busquen reflexionar sobre la nostra història contemporània, donant-nos les pistes cap a un futur millor. “Pel·lícules com My Mexican Bretzel o Jaume Plensa: Puedes oírme? són un bàlsam per als ulls d’un espectador saturat d’imatges, notícies i contingut, una petita pausa a la incertesa i les presses que ens envolten i que, de ben segur, deixaran una sensació d’alleujament, harmonia i pau tan necessàries en aquest 2020″, asseguren els responsables de CinemaAttic.
Amb un nou look renovat, el festival ha avançat els pòsters de l’edició 2020 amb un aire mediterrani i fotogràfic, un cant a l’aire i al mar que pretén fer-nos gaudir dels petits moments de la vida, a cavall de l’interior i l’exterior, allò domèstic i públic. La llibertat recuperada i la necessitat d’una pausa en aquest estrany any 2020.
Organitzat per CinemaAttic, un col·lectiu escocès especialitzat en la promoció de cinema espanyol i llatinoamericà al Regne Unit, i amb el principal suport de l’Institut Ramon Llull, el festival també compta amb la col·laboració de Screen Scotland, British Film Institute, Acción Cultural Española (AC/E), Filmoteca de Catalunya, Estrella Damm i Catalan Films & Tv.
Per a més informació podeu visitar https://cff.cinemaattic.com/
La programació en línia pot ser consultada en tv.festhome.com/festivaltv/catalan-filmfestival
L’associacio 24 Août 1944 comparteix els enllaços dels reportatges que tenia programats en projeccio.
PUIG ANTICH. Les dernières heures (32,13’)
De Francesc Escribano, 1989.
Titre original : « Puig Antich. Ultimes hores » .
LOS ENCARGADOS (5 ;55’)
De Jorge Galindo y Santiago Sierra, Gran Vía, Madrid, 15 Agosto 2012
Musique utilisée dans cette vidéo : La Varsovienne*** par les choeurs de l’Armée rouge. (Red Star Red Army Chorus).
Dimecres 18 de novembre a les 18.30 el Centre Català de Luxemburg presenta la conferència «Les dones de les Brigades Internacionals» a càrrec de l’historiador Jordi Martí-Rueda.
Ateses les restriccions sanitàries vigents, es proposa la xerrada a través de l’aplicació Zoom.
Tothom ha sentit a parlar dels brigadistes, però el paper de les dones en aquelles Brigades Internacionals és força menys conegut. Per aquest motiu, parlarem amb un expert de la Guerra Civil que ha estudiat a fons la qüestió.
Es tracta d’una col·laboració entre el CCL, el Cercle Català de Madrid, el Casal Català de Brussel·les, el Casal Català de Lisboa, el Casal Català de Munic, el Casal Català de Frankfurt, el Cercle Català d’Araba, el Casal Català de Stuttgart i ABI-L, que rep el suport de Memorial Democràtic i de la Delegació de la Generalitat davant la UE. El Casal de Catalunya de Paris també hi vol donar suport.
Per motius d’organització, aquesta vegada és imprescindible una inscripció prèvia per mail a contacte@ccluxemburg.cat. A més, posaran a disposició la interpretació al castellà i al francès.
Jordi Martí-Rueda és historiador, especialitzat en la Guerra Civil espanyola, i ha publicat dues monografies sobre aquest tema: Tocats pel vent. Cinc històries humanes de les Brigades Internacionals i la Guerra Civil (Pagès Editors, 2014) i Brigadistes.. Vides per la llibertat (Tigre de Paper, 2020).
(Exempció de responsabilitat: durant la celebració d’aquesta activitat es podríen fer captures de pantalla que, posteriorment, podríem compartir a les xarxes socials i al resum anual d’activitats. Si no voleu figurar-hi, us demanem que desactiveu l’opció de vídeo a Zoom.)
Aquest projecte destaca la ferma aposta del Pompidou pels creadors del Museu Soulages, a Rodez, que va començar ja fa uns quants anys, amb la voluntat de tenir obra de RCR Arquitectes a la col·lecció d’arquitectura del Centre. L’Institut Ramon Llull col·labora en la mostra com ja ho va fer el novembre de 2019 quan es va celebrar una conferència sobre l’obra de RCR sota el signe de la creativitat compartida.
La trajectòria de l’equip RCR ha sigut especialment reconeguda a França: Chevalier & Officier Ordre des arts et des lettres 2008, 2014, l’Académie d’Architecture va concedir la Medalla d’Or a Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta el 2015, preconitzant el Premi Pritzker el 2017, i que els va nombrar membres estrangers el passat 20 de febrer.
La mostra recull una selecció de 7 projectes que van des del primer concurs que varen guanyar amb el Far de Punta Aldea fins a les últimes obres encara per construir a París, la Île Seguin i el Pavelló Vide.
La mostra es planteja com una experiència sensorial ampliada gràcies a una col·laboració amb el duo artístic CaboSanRoque. El muntatge planteja els esbossos i maquetes com un material amb veu pròpia que adquireix protagonisme alhora d’apropar al visitant a l’origen de les idees, intencions i energies que es materialitzen en un projecte o una obra construïda. Agrupats i desposseïts de la lògica interna de cada projecte, la mostra no intenta explicar a fons cada projecte, sinó posar en relleu l’expressivitat pròpia de cada suport, i fins i tot donar valor a tot allò físic i exclusiu del format que es queda en ell mateix, i que no acaba traspassant a l’obra arquitectònica.
CaboSanRoque crea un espai polifònic en el que es creuen mirades molt diferents del fotògraf Hisao Suzuki i de Marc Checinski. A través del so, la il·luminació i el vídeo ens submergim en un ambient immersiu que ens presenta un panòptic del procés creatiu i del món sonor dels llocs d’on s’assenten les obres.
L’espai expositiu es tensa entre la paret amb tots els esbossos i la paret oposada amb els vídeos de l’Hisao Suzuki i la Júlia de Balle de totes les obres exposades, projectats a paret entera, del sostre al sòl. Tots els dibuixos es pengen sense deixar espai entre marcs per acabar formant un gran quadre d’uns 7x4m, un quadre de quadres, en el que s’han buscat relacions cromàtiques i formals entre els dibuixos, més enllà de la proximitat dels dibuixos del mateix projecte. Les maquetes estan distribuïdes per la sala entre aquests dos pols.
La immersió de RCR en el món es produeix activant i implicant a l’espectador amb tots els seus sentits: a la vegada que veiem el vídeo d’una obra determinada, la il·luminació puja d’intensitat i subratlla els esbossos i les maquetes corresponents, estem immersos a la reproducció quadrifònica de l’ambient sonor d’aquest edifici i la veu de Marc Checinski ens parla del projecte des de dins de la maqueta en qüestió. Es produeix una superposició de temps de diferents velocitats i profunditats: el temps de la poesia i la ficció de Marc Checinski, el temps objectiu al que ens trasllada el so capturat en cada un dels emplaçaments, i el temps real dels vídeos, en el límit entre la fotografia i el vídeo.
L’evocació d’aquestes mirades simultànies ens submergeix en les profunditats de les obres, on es pot sentir l’ànima que les habita.
L’associació 24 août 1944, organitza la projecció del documental:
Quand Franco est mort, nous avions 30 ans
(2005), 52’ de Gustavo Cortez Bueno
Franco est mort le 20 novembre 1975, après quarante ans de dictature en Espagne. C’était il y a trente ans.
Comment expliquer qu’en quarante ans de règne, Franco n’ait connu aucune contestation qui ait pu menacer son pouvoir ?
Trente ans après la mort du Caudillo, que reste-t-il du franquisme dans l’Espagne actuelle ? La question est grave et elle suscite des polémiques, pour beaucoup il est encore trop tôt pour la poser… Signe que l’ombre du dictateur plane toujours sur l’Espagne contemporaine. Mais n’est-il pas temps de donner la parole aux témoins du franquisme pour ne pas laisser une part de l’histoire espagnole tomber dans l’oubli ?
A travers ce film, le réalisateur revendique le droit de se réapproprier son passé, de questionner la mémoire collective, et surtout d’en débattre publiquement.
Ce film de 2005 conserve toute son actualité et ses interrogations. Nous sommes à une période charnière de l’histoire d’Espagne voire de l’histoire européenne. Une petite rétrospective illustrée par ce documentaire nous permettra de faire le point dans nos têtes et face à la réalité.
Nous vous attendons masqués mais nombreux !
ATTENTION! cette fois-ci, exceptionnellement ce sera :
mercredi 14 octobre 2020 à 19h
suivi d’un débat avec Ramon Pino & Juan Chica-Ventura
Paris’Anim – Centre Place des Fêtes
2/4 rue des Lilas – 75019 Paris
Entrée gratuite
