El Consell de la Catalunya Exterior és l’òrgan assessor i col·legiat de consulta i participació externa dels catalans i les catalanes residents a l’exterior i de les comunitats catalanes a l’exterior.
Està presidit pel president de la Generalitat, per vocals representants de l’administració de la Generalitat i del món local i 10 vocalies que us representen i defensen els vostres interessos.
Des de l’1 de juny i fins el 15 de juliol, cada comunitat catalana reconeguda oficialment, com el Casal de Catalunya de Paris, pot presentar les persones que proposa per a ser escollides vocals del Consell de la Catalunya Exterior pel període 2025-29.
Amb aquest procediment, s’inicia el procés d’elecció de les vocalies en representació de les comunitats catalanes a l’exterior. El procés consta de dues fases: la primera, amb el recull de propostes i, la segona, quan es votaran els candidats/es presentats.
Ets soci/sòcia del Casal de Catalunya de Paris i majors d’edat?
Presenta la teva candidatura abans del 7 de juliol enviant un mail a casal@casalparis.cat
Tots els socis del Casal de Catalunya de Paris, majors d’edat, poden presentar la seva candidatura. Només cal enviar un mail a casal@casalparis.cat abans del 7 de juliol i us farem arribat la fitxa a emplenar.
Les vocalies es reparteixen per àrea geogràfica. A Europa, hi ha 3 vocalies, i cada entitat podrà presentar un màxim de 3 candidats. En cas de rebre més candidatures, us proposarem una elecció per escollir els tres candidats que pot proposar la nostra entitat.
Acualment el Consell de la Catalunya Exterior està integrat per 4 comissions: Registre de Catalans a l’Exterior; Model i Suport a les Comunitats Catalanes a l’Exterior; Processos Migratoris; i Educació, Llengua i Joventut.
La composició actual és: Jordi Gairin (Centre Català de Luxemburg), Dori Castilla (Catalans a Oslo) i Roger Orriols (Casal de Catalunya de París), com a representants d’Europa; Núria Amorós (Casal Català de Montevideo) i Esther Barnet (Casal dels Països Catalans de La Plata), com a representants del Con Sud; Josep Ligorred (Nou Casal de Yucatan, Mèxic), com a representant d’Amèrica del Nord i central; Ramon Vendrell (Centre Català de Kansai, Japó), com a representant de la resta del món; i Antoni Montserrat (FIEC), com a representant de les federacions.
Si voleu més informació i/o detalls del temps de dedicació, rol, etc., estem a la vostra disposició.
Presentació de l’antologia, “La parole vivante de Joan Maragall”, à càrrec de Mònica Güell, profesora emèrita i antiga directora del Centre. Antologia bilingue composada i traduida del català per Jean-Claude Morera que també serà present a l’acte.
Mònica Güell, professeure émérite et ancienne directrice du Centre, présentera La parole vivante de Joan Maragall, une anthologie bilingue composée et traduite du catalan par Jean-Claude Morera, mardi 10 juin à 18h au Centre d’études catalanes en présence de l’auteur-traducteur.
Le Centre d’études catalanes, en partenariat avec l’Institut Ramon Llull et l’Association pour la promotion de la culture catalane à Paris, est heureux de vous inviter au récital de piano d’Antoni Besses le 20 mai prochain à l’amphithéâtre Richelieu en Sorbonne.
Au programme de ce concert, Antoni Besses interprètera des œuvres de compositeurs catalans de l’époque “moderniste” et “post-moderniste” tels qu’Antoni Massana, Frederic Mompou, Joaquim Malats, Enric Morera, Robert Gerhard et bien d’autres encore.
L’entrée est gratuite mais il est indispensable de réserver votre place via le service de billetterie en ligne :
El Centre d’Estudis Catalans, en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull i l’Associació per a la Promoció de la Cultura Catalana a París, està encantats de convidar-vos al recital de piano d’Antoni Besses el proper 20 de maig a l’amfiteatre Richelieu a la Sorbona.
Al programa d’aquest concert, Antoni Besses interpretarà obres de compositors catalans de l’època “modernista” i “postmodernista” com Antoni Massana, Frederic Mompou, Joaquim Malats, Enric Morera, Robert Gerhard i molts altres.
Augment significatiu dels retorns cap a Catalunya.Tres de cada quatre noves inscripcions consulars a 2024 corresponen a nascuts fora de l’Estat espanyol per efecte de les diverses lleis de nacionalitat.
El 19 de març, l’INE (Instituto Nacional de Estadística), ha publicat les dades del ‘Padrón de Españoles Residentes en el Extranjero’ (PERE) tancades a dia 1er de gener de 2025. Aquestes dades de l’INE s’elaboren sobre la base dels registres consulars i inclouen la població inscrita per votar [els que formen part del CERA (Cens Electoral de Residents Absents)] i els menors de 18 anys.Segons les dades de l’INE, un total de 406.679 catalans estan inscrits als consolats espanyols d’arreu del món (un augment de 20.193 en un any, el 5,2%) mentre que la xifra d’espanyols inscrits s’eleva a 3.045.966 (un augment de 137.317 residents exteriors en un any, el 4,7%). Aquestes xifres no inclouen les persones que han adoptat la nacionalitat del país d’acollida (de les quals no es difonen dades oficials) ni les segones o terceres generacions catalanes que han adoptat, normalment, la nacionalitat del país d’acollida.L’any 2024 s’ha caracteritzat, en el cas català, per una continuïtat en el creixement de la població resident a l’exterior amb un augment del +5,2% que és idèntic al de l’any 2023 i superior al de l’any 2022 que va ser del +2,9%.Les altes consulars han estat 33.757 a 2024 però les 13.564 baixes consulars en el mateix període han deixat el saldo final d’inscripcions consulars en un augment de 20.193 persones.
La població catalana resident a l’exterior i inscrita a consolats continua mostrant una tendència continuada a l’augment.
L’emigració continua essent una solució a les dificultats econòmiques i laborals de moltes persones.
El volum de sortides de catalans cap a l’estranger es manté encara en valors significatius.
Els retorns des de l’estranger cap a Catalunya, que eren un fenomen poc significatiu en anys anteriors, mostren cada cop uns valors més a l’alça.
Una part important de les noves inscripcions consulars provenen de naixements als països de residència i d’un ús molt intens de les possibilitats de recuperació de la nacionalitat espanyola (lleis memòria històrica i memòria democràtica, etc.).
Això significa que, al menys en el curt termini, els augments de participació electoral derivats de la supressió del ‘voto rogado’ no arriben a compensar l’alt creixement del cens i no es reflecteixen en augments significatius dels percentatges de participació electoral.
L’augment de residents catalans és general a gairebé totes les demarcacions consulars de tots els països.Descarregueu-vos el comunicat complet de la FIEC en PDF.
Un documentaire de Felip Solé (2005, 95′, VOST) le Jeudi 13 février à 19h
Paris’Anim ; Centre Place des Fêtes – 2/4 rue des Lilas – 75019 Paris
Entrée gratuite
Que s’est-il passé aux Baléares à partir de l’été 1936 ?
Le coup d’état militaire éclate le 19 juillet aux Baléares. Le général Goded, chef militaire des Baléares déclare l’état de guerre. Le coup d’état échoue à Minorque mais triomphe à Majorque.
Histoire de la conquête des Baléares par les nationaux…… Une histoire de terrible !
La projection sera suivie d’un débat en présence du réalisateur.
Veuillez noter dès à présent la date du premier vernissage de l’année (30 janvier, 18h) où nous aurons l’honneur d’exposer l’artiste Pep Duran i Esteva grâce à notre partenariat avec la Fundació Vila Casas de Barcelone (voir carton d’invitation).
Anoteu ja la data de la inauguració de la propera exposició de l’any (30 de gener, a les 18:00) en què tindrem l’honor d’acollir en Pep Duran i Esteva gràcies a la nostra col·laboració amb la Fundació Vila Casas de Barcelona (vegeu el fitxer adjunt).
